diumenge, 16 de novembre del 2014

Nen amb un cistell de fruites - Caravaggio


El barroc
El barroc es va desenvolupar al llarg dels segles XVII i XVIII i reproduïa les característiques següents:

-Abundància, quasi exagerada, d'elements decoratius
-Gust per contrastos.
-Imitació de la natura.
-Interès pel transcendental, lo solemne i lo magnífic

Un fet a tenir em compte és la gran influència de les institucions polítiques i religioses en el desenvolupament artístic.

El naturalisme, del qual el Caravaggio n'és el millor representat, tracta temes de la vida quotidiana, amb imatges tètriques utilitzant efectes de llum. Els clarobscurs procuren donar intensitat i vistositat. Fugen dels ideals de la bellesa, mostrant la realitat tal com és.

Caravaggio

Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571 - 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio, Llombardia. És un dels exponents més destacats de l'escola naturalista que va sorgir a la Peninsula Apenina com a oposició al corrent manierista que va dominar l'escenari artístic del segle XVI.
Caravaggio va produir majoritàriament pintures religioses, a fi d'atendre les demandes del clergat. Tanmateix, les seves obres escandalitzaran amb freqüència i li va ser imposat sovint el refer quadres per ser rebutjats.

Obra

Aquesta obra té un format vertical i podríem dir que és un pla mig, ja que arriba fins la meitat de la figura del noi.
Es veu un noi en primer pla, agafant un cistell de fruites. Darrera seu, es veu un fons fosc amb ombres molt marcades.
El noi està pintat amb colors molt més clars que no pas el fons i això fa que ressalti sobre el fons.
Hi ha una línia de composició que passa pel mig del quadre, que es on està situat el nen.

Reproducció fotogràfica

Per fer la reproducció fotogràfica d’aquest quadre, he agafat a un nen, en el meu cas, al meu germà i l’he col·locat sobre un fons gris. Per tal de vestir-lo com el noi del quadre, he agafat una jaqueta i li he col·locat tal i com el noi té la samarreta col·locada. Per fer el cistell de fruites, he agafat una bossa de la compra i he col·locat tot d’aliments que es solen comprar.

Al tenir feta la foto, he col·locat amb el Gimp les ombres del darrera i he enfosquit el fons. Després he seleccionat el personatge i he pujat la brillantor i el contrast.


Aquest és el resultat:


dissabte, 15 de novembre del 2014

Vocabulari


Fotoperiodisme: És el conjunt d'imatges que es difonen a la premsa i que s'utilitzen per donar només la informació que es vol proporcionar.

Fotoil·lustració: És la fotografia combinada amb altres elements gràfics que tenen la funció gràfica de la il·lustració.

Enquadrament: És la forma en la qual s'ordenen els objectes dins la fotografia.

Reequadrament: Seleccionar una part de la imatge que interessa i mostrar només aquella secció.

Fotomuntatge: Consisteix en combinar dues imatges per crear una nova.

Camp: Part de la imatge que veiem.

Fora de camp: tot allò d'una imatge que no es veu, que no surt dins la fotografia.

Pla: La forma en la que s'enquadra una fotografia. Hi ha de diferents tipus: general, conjunt, sencer, americà, mig-curt, mig-llarg, primer pla, pla detall.

Composició: Conjunt d'elements que s'organitzen dins d'una imatge.

Regla de terços: Consisteix en dividir la imatge en nou parts iguals per tal de facilitar la seva descripció.

Aire: Part de la imatge que no té cap element.

Pes visual: Una imatge amb molt pes visual seria una imatge on hi ha molts elements sense espai entre ells o un espai molt reduït.

Angulació: Manera en la que es col·loca la càmera per fer una fotografia. Hi ha de diferents tipus: frontal, 3/4, lateral, picat, contrapicat, inclinat i aberrant.

Enfocament: Part nítida de la imatge.

Profunditat de camp: És l'espai que hi ha entre la càmera i l'últim element enfocat.

Textura: 

Objectiu: Conjunt de lents que formen la part òptica de la càmera.

Diafragma: És la part de la càmera que determina la mida de l'obertura.

Balanç de blancs: Regula la lluminositat d'una fotografia. Ho tenen totes les càmeres.

Distància focal: És la distància entre l'objectiu de la càmera i l'objecte que es vol projectar.

Obturador: Element de la càmera que controla el temps en que arriba la llum dins de la càmera i fa que surti en moviment o congelada, una fotografia.

Sobreexposició: Fotografia amb molta llum.

Subexposició: Fotografia que li falta llum.

Muntatge: El muntatge és la organització dels plans d'un film en certes condicions d'ordre i duració.

Encadenat: Dues imatges es superposen desapareixent la primera i apareixent la segona. Indica el pas del temps d'una persona u objecte.

Pla: Alló que es mostra dintre de camp de la càmera

Seqüència: Conjunt de preses caracteritzades per la unitat d'acció i unitat d'estructura.

Escena: Part de la pel·lícula determinada per un temps.

Panoràmica: Rotació de la camera al voltant del seu eix horitzontal o vertical sense desplaçament de la mateixa.

Traveling:  Moviment de la càmera amb un angle entre l'eix òptic i la trajectòria del desplaçament constants.

Steady cam: Tipus de moviments que fa la càmera per tal de semblar com si fos real.

Moviola: Aparell que permet projectar una filmació o vídeo a diferent velocitat.

Flashback: Tornades al passat dins de la pel·lícula, per part dels personatges.

Flashforward: Visions que té el personatge d'una pel·lícula cap al futur.

Pla seqüència: Seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa, sense cap tipus de muntatge, directament i sense interrupció, i per això conserva les unitats espacial i temporal.

Raccord: continuïtat d'un pla a un altre sense que es produeixi cap salt.

Tall: Pas o unió d'un pla amb un altre, mitjançant l'enllaç o empalmament directe sense que hi hagi cap altre pla intermig.

Fosa: Pla que es va fent cada cop més fosc (o blanc o de color), fins que a la pantalla es fa el negre (el blanc o el color) total.